El Massini o Masini

Els dos pastissos més barcelonins, el Massini i la Sara, tots dos segons tradició són creació del segle XIX, en l’actualitat pràcticament a totes les pastisseries els podem trobar, com a pastís o en peça individual.
El pastís Massini es va crear per homenatjar al tenor Angelo Massini, venia a cantar al Liceu i al Teatre Principal, era molt famós i popular a la ciutat.
El pastís es fa amb una base de pa de pessic, ruixat amb almívar i a sobre una capa de 8 cm de nata, l’acabat és una capa fina de rovell i sucre cremat, cap a finals dels anys 60 del segle XX es va començar a fer la meitat amb nata i l’altra de nata trufada que és com el comprem ara.
Aquest pastís s’assembla molt amb el pastís Sant Marc, de fet a les pastisseries li diuen de les dues maneres, però el Sant Marc té una altra història, té tradició medieval, del segle XII, es va fer per honorar el Sant a León i són unes postres molt valorades, encara que la recepta originària es desconeix, ara són dues planxes de pa de pessic entre les quals hi ha una capa de nata d’uns 5 cm. Com el Massini, ara es fa la capa nata de 3 cm i la de nata trufada d’uns 2 cm, entre les dues és normal posar-hi una cap de pa de pessic també ruixada amb almívar, l’acabat igual que el Massini, la diferència és en què el Sant Marc porta dues o tres planxes de pa de pessic i la proporció de la capa de nata i la de nata trufada.
De tota manera a l’època medieval, no era costum beure llet, ni menjar nata, els pastissos amb nata, necessiten refrigeració i la seva difusió i fama és del segle XX, quan ja tothom tenia neveres, les primeres amb blocs de gel i també quan les pastisseries van començar a tenir càmeres de refrigeració i va permetre conservar-los amb condicions. Barcelona té un carrer Tenor Masini, va de les Corts a Sants i en el mateix carrer també hi ha un jardí amb el seu nom i el pastís ha afegit una essa al seu cognom.

Aquí trobaràs el nostre pastís Masini o Massini o Sant Marc