Breu història del croissant

Una història de Nùria Bàguena per a Mervier Canal

Creiem que, i més, després d´haver aconseguit per a tercera vegada el premi al Millor Croissant Artesà de mantega d’Espanya, aquest mereixi un reconeixement. Sincerament, creiem que el fet de poder explicar la seva història per a saber-ne més, ens aporta proximitat i més de la mà de la Núria Bàguena.

El croissant, segurament la pasta més famosa, té un origen envoltat d’una aurèola de llegendes, una de les més repetides diu que és invent d’un forner de Viena el 1683, els otomans tenien assetjada la ciutat, una nit van voler atacar per sorpresa, els forners vienesos ja feinejaven als obradors, els van sentir i van tenir temps d’avisar als conciutadans, van guanyar i per celebrar-ho van fer una pasta amb la forma de la lluna creixent, el símbol dels otomans i turcs. Una altra, declara que amb la retirada de les tropes otomanes, van quedar abandonats 300 sacs de cafè, se’ls va quedar el soldat Jerzy Franciszek Kulczycki i va obrir el primer cafè a Viena, el Zur blauen Flasche, La Botella blava, va moldre els grans i va servir cafè per primera vegada, amarg com era, no va tenir gaire èxit, llavors va demanar ajuda a un forner, li va encarregar la creació d’una pasta per acompanyar la nova beguda, naixia així el croissant, l’èxit va ser rotund, els cafès i croissants van proliferar per la ciutat. Aquest primer croissant es feia amb farina enriquida i semblant a la massa de brioix, té el seu ancestre en la peça de pa medieval kipferl, molt valorada encara ara a Àustria i altres zones de l’est d’Europa, té també forma de mitja lluna, se’n fan de salats i de dolços.

Una altra teoria, diu que aquest primer croissant vienès va viatjar a França de la mà de Maria Antonieta, nascuda a Viena,  va introduir plats i costums de la seva pàtria quan es va casar amb el rei de França, el croissant va fer les delícies dels nobles i aristocràtics de la Cort de Versalles. L’èxit i popularització del croissant  va començar a París pels volts del 1830, dos austríacs, August Zang y Ernest Schwarzer, van obrir La boulangerie viennoise, venien croissants i altres especialitats vieneses, amb molt d’èxit i de seguida van ser imitats per tot Europa, a Anglaterra l’any 1870 Charles Dickens l’anomena com una de les delícies culinàries franceses i també ja té entrada als diccionaris de l’època com Grand Dictionnaire universel du xixe siècle.

El que no se sap amb certesa és qui va fer el primer croissant amb pasta de full, sembla que es va crear el 1905 a París i encara s’haurà d’esperar fins a 1920 pels primers croissants fets amb mantega. Les banyes van desaparèixer, va canviar  la textura i la sensació en boca, més airejat i inflat per dins, una fina capa cruixent per fora, molt diferent del primer croissant. El croissant símbol culinari de França han estat introduïts a molts països, inseparable dels esmorzars d’arreu, amb moltes variacions i creacions noves, es farceix abans de coure, com el croissant de xocolata o un cop cuit s’omple, en dolç normalment de melmelada i en salat de pernil i formatge, també és napa de pasta de sucre o amb xocolata, hi ha qui el suca al cafè amb llet i altres no els agrada remullat.