Història dels panellets

Des de fa molts segles per Tots Sants, en record dels avantpassats celebrem la Castanyada, l’origen d’aquesta festa és pagana, moltes cultures dediquen uns dies de l’any a celebrar i homenatjar als avantpassats, hi ha rituals i costums diferents de tot el món, els antics romans celebraven, les Parentalia, duraven diversos dies i feien banquets en honor als avantpassats. A la Xina, se celebra a principis d’abril i totes les famílies van a les tombes dels familiars, les netegen i els hi porten plats cuinats. El rotlles de primavera són típics d’aquest dia, perquè la tradició diu que no es pot cuinar, ni menjar plats calents durant aquest dia. A Catalunya, Aragó, València i les illes Balears per Tots Sants mengem panellets, castanyes torrades i moniatos cuits al forn, acompanyats de vi ranci o moscatell i des del segle XX també amb cava.

L’origen dels panellets, no podem anar més enllà de l’època medieval, perquè un dels ingredients principals és el sucre, va arribar en aquesta època i com un producte costós, era portat amb les llargues caravanes de la ruta de la seda a través dels àrabs. En aquell temps el sucre era un article de luxe, el venien els apotecaris, juntament amb les espècies i confits, encara no existien les pastisseries. En el món àrab fan pastissets molt semblants als panellets, estan perfumats amb aigua de roses o de flor de taronger i moltes receptes porten farina, visualment s’assemblen molt. Al segle XVI es va plantar canya de sucre a València, però la plantació no va reeixir, és una de les plantes que van portar a Amèrica, on es van fer grans plantacions, l’obtenció de sucre augmentar a gran escala i se’n farà un gran comerç, baixarà de preu i deixarà de ser un producte exclusiu.

Perquè els panellets es popularitzin i tothom en mengi s’ha d’esperar ben bé fins al segle XVIII, en aquest segle els venien els adroguers, les fleques i en els forns. La castanyada es celebrava en acabar el sopar del dia 1, esperant l’arribada del dia 2, el dia de les ànimes, com es deia en aquell temps. Un costum antic era que deixaven un plat farcit de panellets sobre la taula amb una espelma encesa, era l’ofrena als avantpassats, segons diuen, si trobaven el plat buit o mig menjat, no estaven contents i la família  es preocupava, alguns infants o joves llaminers n’agafaven d’amagat, era un gran trasbals per la família, si confessaven què els havien menjat els reprenien de valent. Posteriorment, la castanyada i va passar a la nit del 31 a la vigília del dia 1.

Al segle XIX, era una de les festes més celebrades a Barcelona, la ciutat s’omplia de parades ambulants que venien panellets. En els cafès posaven taules molt ben parades amb muntanyes de panellets i hi havia cua per mirar-los, s’omplien de gom a gom, també un costum de l’època és que feien rifes de panellets, els diners recaptats anaven a beneficència. Un costum que no perdura aquest dia els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com també feien i encara fan amb la mona. A partir del segle XIX els panellets els faran a les pastisseries.

Ara els panellets es compren principalment a les pastisseries, moltes escoles ho celebrem i ensenyen a fer panellets als infants, se’n fan cursos demostratius i també es fan a casa, se celebra en família, en festes populars, en colla i amb amics.