Breu història dels dolços de Quaresma
UNA HISTÒRIA DE NÚRIA BÀGUENA PER A MERVIER CANAL
Una gran família de dolços són les peces individuals petites o de dues mossegades fetes amb farina i fregides. Els bunyols són els més famosos i molt antics i en tenim constància que se’n fan des de fa 2500 anys a la Mediterrània. Segons el poeta Cal·límac, es repartien als vencedors dels jocs olímpics de l’antiga Grècia. Al receptari de l’antiga Roma fet pel gurmet de l’època Apici, el De Re Coquinaria, en una de les receptes escalden farina, fan boletes i les fregeixen amb oli d’oliva. Després untades amb mel fossa les serveixen amb un polsim de pebre negre. D’aquesta època també hi ha un altre dolç fregit que encara fem, les torradetes de Santa Teresa. En aquells temps es deien dolços de pa i es feien tallant pa sense crosta, sucat amb llet, fregit i fora del foc, untat amb mel.
A Catalunya els bunyols, són típics per la Quaresma i tenim els bunyols de vent i els bunyols o brunyols de l’Empordà. Tenen forma rodona, foradats i perfumats amb matafaluga. A Menorca i altres zones els mengen principalment per Tots Sants i a Mallorca tenen Los bunyols de les verges, per celebrar la festivitat de Santa Úrsula al mes d’octubre. Els Struffoli, els bunyols típics per Nadal a Nàpols, segons la seva tradició diuen que venen dels antics grecs. A Grècia són molt populars, s’anomenen Loukoumades i són un dels menjars de carrer que podem trobar. A Xipre és costum pel dia dels morts de llançar-los ben alt, han d’enganxar al sostre i és l’ofrena que es deixa perquè mengin els avantpassats que van de visita aquell dia. De Turquia a tot el Pròxim Orient fan els bunyols Lokma, tambè coneguts com Luqaimat, que un cop fregits s’unten amb almívar. El poble jueu, té moltes llaminadures i una són els bunyols Yoyos de tradició sefardita, els mengen per Cap d’Any i no poden faltar a la festa de la Hanukkà. Uns altres són els Bimuelos i els Sufganiyot que es farceixen amb melmelada.
De bunyols en trobem a tots els continents. A l’Àfrica occidental són els bunyols Akara, amb farina de fesolets d’ull negre. També a l’Índia fan molts dolços fregits i un és el Jalebi que es fregeix deixant anar un rajolí de pasta a l’oli calent, al mateix temps que es va fent un moviment circular fent dibuixos com filigranes. A la Xina fan les boletes de mel, una recepta mil·lenària.
Altres dolços fregits i també molt populars són els pestiños, un dolç nadalenc i de Setmana Santa, típic d’Andalusia i altres zones d’Espanya, elaborats amb massa de farina, fregits en oli d’oliva i untats amb mel. Segons la tradició eren uns dolços molt valorats a l’Al-Andalús.