Breu història del tronc de Nadal

 

UNA HISTÒRIA DE NÚRIA BÀGUENA PER A MERVIER CANAL

Acabar l’àpat del 25 de desembre amb un pastís com el Tronc de Nadal és una tradició que ens ve de França. La Bouche de Nöel fou creada al segle XIX i hi ha més d’un pastisser d’aquest segle que en té l’autoria. Per uns va sorgir de la pastisseria del Hôtel de Ville de Paris al 1834 i per altres va ser el pastisser Antoine Charadot qui el va crear i començar a vendre al 1879, a la seva pastisseria del carrer de Buci de París. També en té l’autoria el xocolater Félix Bonnat de Lió l’any 1860 o un altre com Pierre Lacam, el pastisser del príncep Carles III de Mònaco que l’hauria ideat l’any 1898. Sigui qui sigui el seu autor el Tronc de Nadal es va popularitzar a les pastisseries després de la Segona Guerra Mundial a tot França i als països de parla francesa i la tradició se’n va anar estenent a altres països, com aquí que ja fa bastants anys adornen les pastisseries per Nadal.

En principi el tronc de Nadal era un pa de pessic amb forma de tronc recobert de crema de mantega. A partir del 1945, quan es va popularitzar, va canviar la fórmula i va passar a fer-se amb una planxa de genovesa untada amb crema de mantega i enrotllada i de seguida van apareixent altres farcits amb castanya, xocolata i altres cremes. Actualment, es fa també com el nostre braç de nata, on la crema o farciment és dins embolcallat per una fina capa de genovesa. Els gustos han variat i n’hi ha tants com quasi pastissers hi ha. En trobem de xocolata, de tiramisú, de maduixa, de Xixona, amb mousse de mango, de coco i moltes altes fruites. N’hi ha de semifreds i l’acabat també ha variat. Principalment, ara és recobert de xocolata, però n’hi ha amb acabats setinats, també vellutats i de múltiples formes.

El tronc de Nadal, barreja dues tradicions molt antigues. La primera és que a la taula de Nadal, la més important del nostre calendari i lligada a la litúrgia cristiana, una de les tradicions són els dolços i pastissos per acabar l’àpat. N’hi ha centenars d’exemples que identifiquen una zona, cultura o poble, com els torrons, les neules, els mantecados i les rosquilles de vi a moltes zones d’Espanya. A Itàlia també en tenen molts, com el panettone a Lombardia o els stroffoli a la Campania i també el Christmas púding a Gran Bretanya. Molts d’aquests dolços ja es feien en època medieval. Podríem dir que es el dia més llaminer del calendari i la pastisseria professional del XIX va crear un nou dolç que identifica i globalitza el Nadal al món i amb molt d’èxit s’ha incorporat a les altres tradicions de la taula llaminera de Nadal.

L’altra tradició rememora i fa homenatge al tronc que cremava a les ancestrals festes del solstici d’hivern de la tradició celta i nòrdica. Aquesta tradició de cremar els troncs va anar desapareixent al llarg del segle XIX quan van canviar les cuines i van apareixent les cuines econòmiques i les llars de foc es van fer més petites. El nostre Tió ve d’aquesta tradició i encara que nosaltres no el cremem, li donen menjar fins al 24 i tapat amb una manta, canta-li i a cops de bastó ens regala dolços i regals.

La imatge és d´un dels troncs de Nadal més originals, el de mantega, podeu consultar el nostre sortit de Troncs de Nadal en aquest enllaç.

https://canal.es/etiqueta-producte/troncs/